Els secrets de La Capona
Han arribat les vacances i estàs avorrida a casa la teva àvia i en un atac d’inspiració decideixes agafar la bicicleta i anar a donar una volta pels camins que hi ha al voltant del poble on has anat a passar-hi uns dies.
Quasi sense adonar-te’n et trobes a enfilant un camí entre marges florits i vinyes verdes que porta a l’aparcament que marca l’inici de la ruta de la Capona. Has trobat cartell que te l’indicava i has recordat que la teva tieta te n’havia parlat. Sembla que hi ha unes com unes cabanes de pedra o alguna cosa així... penses que així fas temps fins que arribi l’hora de dinar.
Arribes a una petita clariana, amb uns quants pins i algun cotxe aparcat. Veus, en el rètol informatiu de l’entrada, que la ruta és circular i curteta... millor, no tens ganes de cansar-te!
Estàs lligant la bicicleta a un arbre quan s’atura una altra bici al teu costat:
- Hola! - sents que et diuen
Alces el cap i et trobes mirant a una noia que tens vista del poble... els seu cabells llargs, recollits en una cua mig descabellada són bastant particulars...
- Em dic Àlex! Tu t’estàs a la casa del costat del forn de la Rosa, no?
Li respons que sí, i ella t’explica que aquest any vinent per fi tindrà edat per ser ajudant de monitora del cau del poble i que li agradaria muntar una sortida per la Capona, per ensenyar-los el patrimoni de pedra seca que s’hi amaga.
- De fet, he pensat fer un joc de pistes dels que agraden tant als del cau! - i dit això treu de la seva motxilla una llibreta i copia la ruta que apareix al plafó - M’hi vols acompanyar?
Et quedes una mica parada, perquè no la coneixes tant, però d’altra banda, fer la ruta acompanyada pot ser divertit...
Una mica avergonyida li dius a l’Àlex que tu et canses amb molta facilitat i que prefereixes anar al teu ritme. Que ella segur que està més acostumada a caminar més, amb tot això del cau...
L’Àlex encongeix les espatlles, es torna a penjar la motxilla a l’esquena i se’n va directe a trobar la primera barraca.
Tu dones una ullada ràpida al plànol de l’entrada i penses que com que la ruta és circular, el millor seria fer-la en el sentit contrari de com la fa l’Àlex. Així serà menys incòmode...
Agafes el camí entre marges que queda a la dreta, que és prou ample perquè hi puguin passar cotxes. Devia ser una via important en el passat. Vas mirant a banda i banda, cap als camps d’ametllers i d’oliveres...i també aquells camps que van ser abandonats ja fa temps i on el bosc hi ha tornat a créixer.
De cop et crida l’atenció un moviment entre les mates de romaní de l’altra banda del marge! Mires atentament a veure si descobreixes què és i quasi sense adonar-te del que fas et veus a tu mateixa intentant pujar el marge per saltar-lo... amb tanta mala traça que fas saltar-ne una pedra i caus de peus, però torçant-te el turmell.
Deixes anar un crit i et quedes asseguda a terra pensant en què pots fer ara... quina ràbia!
Prefereixes seguir només amb l’Àlex i així us podeu concentrar més amb el que veieu i anar al vostre ritme.
Seguiu pel que sembla l’antiga via important, que ara s’ha convertit en una pista per on de tant en tant circula algun cotxe solitari, bicicletes i uns quants caminants.
Et fixes en la senyalització que aneu trobant de tant en tant on s’indiquen diferents rutes per fer a peu o en bici...
Veieu un grup de 3 ciclistes que han parat a descansar a la vora del camí i els saludeu al passar pel seu costat.
Li responeu que perfecte si aneu junts un trosset de ruta i ell comença a recollir els estris de dibuix. Aprofiteu per donar una ullada a la barraca doble i hi entreu... una de les parets està ennegrida i l’Àlex t’explica:
- En algunes barraques, podien treure la llosa del mig sostre i així sortia el fum quan feien foc a terra.
Al mirar cap amunt veus una llumeta misteriosa que sembla emparrar-se per la paret i que desapareix tan ràpid que creus que te l’has imaginat. Només quan mires cap a l’Àlex veus que ella també s’ha quedat parada mirant al mateix punt...
L’Àlex t’explica que si seguíssim aquest camí cap a l’est, arribaríem fins al monestir de Santes Creus i que si ho féssim en direcció contrària, ens acabaríem acostant al de Poblet.
- Els ciclistes que ens hem trobat abans segurament estan seguint la Ruta del Císter, que també travessa la ruta de la Capona. Hi ha molta història amagada darrere aquests marges i camins...
- Queda molt lluny, Santes Creus? - li preguntes
- Un quart d’hora o així en bicicleta... Perquè?
Creus que seria una bona manera de seguir el dia. Portes uns euros a la butxaca i podries comprar-te un entrepà per dinar. L’Àlex porta mòbil i et saps el telèfon de la teva àvia de memòria i...
Comenceu la ruta al revés de com s’indica a la senyalització, i davant la teva cara d’estranyesa, l’Àlex diu:
- Així, el millor queda pel final!- somriu
No li discuteixes pas, i camines al seu costat mentre ella es va acostant als marges del costat de la pista i anota coses a la seva llibreta.
Arribeu a un camp d’oliveres on una barraca doble, bastant impressionant sembla esperar a ser visitada.
Entreu al camp, direcció a la barraca, però llavors us adoneu que no esteu soles. Just en un costat mig amagat de la vostra vista, hi veieu un noi tancant una motxilla...
Al veure-us, se us acosta amb un ampli somriure.
- Hola! Com esteu? Es fa estrany trobar algú de la meva edat per aquí...
- Ei! A tu et tinc vist! - diu l’Àlex!
- Pot ser... em dic Lleó i visc no gaire lluny d’aquí. Vinc sovint a dibuixar... aquí hi trobo insectes, plantes i construccions que m’interessen molt...- i continua - ara pensava seguir la ruta... i vosaltres?
- Nosaltres estem explorant el lloc per preparar una sortida amb el cau - respon de seguida l’Àlex.
- Ostres! Us importa si us acompanyo? - diu el Lleó
- L’has vist, oi?! - demanes esverada a l’Àlex.
Ella no et diu res, però et fa que sí amb el cap... - Segur que és per la diferència entre la claror de fora i la foscor de dins, que la vista ens ha enganyat! - diu rient tot sortint cap a fora.
- Què dieu d’enganyar? - Pregunta el Lleó ja amb la motxilla carregada a l’esquena.
- Res, res...que ens ha semblat veure una llumeta misteriosa com pujava per la paret de la barraca. Àlex, podries fer servir-ho com a historieta per la teva gimcana - comentes mig rient.
El Lleó es queda aturat mirant-vos i sembla voler dir-vos alguna cosa, però dubta...
Et quedes asseguda a terra a l’ombra del marge pensant en si podràs tornar en bicicleta quan veus arribar corrent pel camí a l’Àlex.
- He sentit que algú ha cridat i ja m’he imaginat que eres tu! Sort que estava a prop. Què ha passat?! Estàs bé?!
Mentre va parlant, l’Àlex treu de la motxilla una petita farmaciola i t’inspecciona el turmell... aquesta noia va molt ben preparada!
- Què hi dius?... t’apuntes a fer una excursió fins a Santes Creus? - sembla que l’Àlex t’ha llegit la ment. Tot i que sembla dubtar un moment, es mira la llibreta on ha anat prenent apunts de cara a muntar la gimcana sobre la pedra seca i la Capona...
Què decideixes?
El Lleó finalment, calla...però treu la llibreta de dibuix de la motxilla i se la posa sota el braç. Quan comença a caminar. El seguiu una mica encuriosides pel que acaba de passar...
Quan deixeu el camp d’oliveres enrere i fa una estona que heu reprès el camí principal, el Lleó us explica:
- M’agrada venir aquí perquè un simple marge de pedra seca amaga tot un món. Hi ha insectes i rèptils que hi viuen, i plantes i líquens que creixen en les seves esquerdes. Està tot en equilibri...En realitat, no haig de caminar gaire per trobar coses interessants per esbossar-les al meu quadern. Veieu?
I mentre va parlant us va passant pàgines del bloc de dibuix on s’hi poden veure abelles, llargandaixos, dragons, papallones o escarabats entre ravenisses, mates de romaní, branques d’olivera, flors d’ametller o pàmpols de cep. També hi ha barraques, marges, detalls de les pedres i... un moment.
- Què és això?! - dius assenyalant una pàgina on un petit ésser en forma de pedra sembla emetre una llum especial (que bé que dibuixa el Lleó!)
El Lleó riu per sota el nas i diu misteriosament
- És l’etèria de la Capona...
- La què?!?! - exclameu a la vegada l’Àlex i tu
- Crec que ja la coneixeu. L’heu vist abans, a la barraca de l’olivera.
Just en aquest moment cau una gota al mig de la pàgina oberta i aixequeu el cap i veieu com uns núvols grisos han enfosquit de sobte el cel i comencen a descarregar aigua amb força.
Correu pel camí per buscar algun lloc on refugiar-vos, però dubteu... a l’esquerra veieu unes barraques al final d’un camp, però us queden una mica lluny...i si seguiu uns metres més endavant hi una mica de bosc i potser els arbres us resguardaran prou de la pluja.
Torneu pel camí principal cap a l’aparcament, deslligueu les bicicletes i refeu el camí cap a Santes Creus.
Abans li demanes a l’Àlex si et deixa fer una trucada a casa i avises que arribaràs a mitja tarda i que menjaràs qualsevol cosa per dinar.
- ... o sinó ja berenaràs fort! - et respon la teva àvia
En uns 20 minuts entreu pedalant a la plaça de Sant Bernat, a Santes Creus.
Allà veieu un edifici amb un rètol on convida a entrar-hi a visitar una exposició sobre la pedra seca i a la porta hi ha el Lleó, quina sorpresa!.
- Hola, que hi fas aquí? Sembla que ens perseguim!
- Doncs participo amb algunes obres en aquesta exposició, i avui és l’últim dia i pensava començar a recollir... l’ha visitada força gent.
- Normal. Cada vegada hi ha més persones interessades en aquest tema. - diu l’Àlex - Què et sembla, hi entrem? Potser ens sona alguna barraca...
Fas un parell de passes i creus que podràs seguir fent la ruta al teu pas. És estrany, de cop t’han agafat moltes ganes de fer-la...
Caminant pel sender, veus de lluny una persona asseguda en el que sembla un tamboret plegable, dibuixant en un bloc. A mida que t’hi vas acostant, t’adones que és un noi, més o menys de la teva edat. Està tan concentrat que no s’adona que et té al costat fins que li parles.
- Hola! Que tranquil que hi estàs aquí!
Ell es sobresalta una mica, però somriu i fa que sí amb el cap.
Com que no vols molestar-lo inspecciones el que està dibuixant...
Entreu a l’exposició, amb el Lleó per davant, que va explicant-vos les diferents parts; història, entorn, oficis relacionats... i després hi ha un petit espai dedicat a obres artístiques que tenen la pedra seca com a tema principal. I allà hi podeu veure els dibuixos del Lleó.
No hi ha quasi ningú...de fet, sou els únics visitants tret d’una dona gran, vestida d’una manera una mica estrafolària. Suposo que a aquesta hora tothom està dinant, ja.
La dona us mira, somriu i se us acosta.
Millor acabar de fer la ruta de la Capona i no enredar-vos... Després de caminar una estona més entre vinyes, camps d’ametllers, marges i boscos, quan esteu a punt d’acabar de fer la volta a la Capona i l’Àlex ja té clares les proves i pistes que els donarà a la canalla del cau, us torneu a trobar al Lleó, el noi dibuixant.
Us saluda alegrement i després de xerrar una estona us parla d’una exposició sobre la pedra seca en la que ha participat amb els seus dibuixos… justament a Santes Creus.
- Si voleu venir us puc fer de guia - comenta.
Vaja, sembla que avui sí o sí havíeu d’acabar a Santes Creus. O sigui que acabeu la ruta, agafeu les bicicletes i us planteu a la plaça de Santes Creus, on hi ha l’exposició. Però teniu una mica de gana...
Correu camí avall, vigilant de no ensopegar amb cap pedra ni posar el peu en cap clot. Salteu un tros de marge derruït que us permet entrar en un antic correu abandonat, que s’ha convertit de nou en bosc...aquí hi trobareu refugi.
Tot i que sembla que l’aigua no hauria de traspassar les copes espesses dels pins... ho fa.
Avanceu paral·lels al camí, però per la part del bosc, que us protegeix una mica de la pluja.
Veieu a l’altre costat del camí una barraca en un camp d’ametllers...
- Hola Lleó! Com estàs? Com portes el nostre encàrrec? - pregunta amablement la senyora, i després ens mira a nosaltres - em dic Anna Maria, tant de gust.
La dona és un xic peculiar, va vestida amb roba ample i duu els cabells blancs llargs lligats en un monyo mal fet. Però els seus ulls darrere les ulleres semblen els d’una persona més jove de tant curiosos que són.
- Doncs mira, justament duc alguns esbossos a la motxilla - respon el Lleó
Els dos s’aparten una mica per seguir conversant amb un aire de misteri que et crida l’atenció... Només aconseguiu captar fragments de la seva conversa.
- I l’has vist bé? Segur que és així? Com li notes l’energia?- xiuxiueja l’Anna Maria.
- Què et fa tanta gràcia?! - li recrimines.
- Res, res, t’hauries hagut de veure la cara. Sóc el Lleó, per cert.
Ara la persona que riu ets tu. Trobes que Lleó li escau molt pq duu els cabells ben despentinats!
- Saps? aquesta construcció és molt especial. Si et fixes està col·locada al final d’un pany de roca que fan pendent, així, quan plou, l’aigua s’escorre cap a dins i es pot guardar. Com que està tapada, no s’evapora i aquestes obertures són perquè el bestiar pugui posar-hi el cap i beure aigua quan passen amb el pastor per aquí. Em flipa com tot, en aquestes construccions, té un motiu i un sentit. I l’aigua sempre ha estat important i... escassa.
Aquí acaba de parlar, mira cap al sol i se’n torna dibuixar al tamboret amb la llibreta sobre els genolls.
- T’importa si m’estic una estona aquí, amb tu? - demanes
Ell et fa que no amb el cap sense aixecar el cap del paper...
Cap dels tres no ho dubta i salteu de nou el marge com podeu, mirant de no relliscar i de no fer-lo malbé.
En 3 passes ja esteu entrant per la porta de la barraca de l’Augé (hi ha un petit rètol a l’entrada on ho posa). El Lleó i tu esteu ben xops, però l’Àlex duia una capelina dins la motxilla i ja fa estona que la porta posada... va ben preparada!
Un cop a dins, el Lleó es mira preocupat com ha quedat el que duia dins la motxilla... el seu quadern està molt mullat i les pàgines estan començant a ondular-se. Els dibuixos, la majoria pintats amb aquarel·les, estan convertint-se en borralls i alguns ja no es distingeixen...
El pobre Lleó arrufa les celles tot desolat...
- M’havien demanat que escanegés i enviés alguns d’aquests dibuixos... ara hauré de fer-los de nou, però no sé si en seré capaç...
Mentre ells parlen, us mireu…vosaltres dues ja en teniu prou de pedres, a més, la panxa ja fa estona que us protesta.
Us acosteu per acomiadar-vos d’ells dos just a temps de veure uns dibuixos científics on es veu una estranya criatura, mig pedra-mig planta, amb tot de dades escrites a llapis.
- Eh, d’això... Lleó, nosaltres marxem a menjar alguna cosa... se’ns està fent tard.
- Sí, sí, es clar. Ara us atrapo... el poble no és gaire gran - diu ell mig amagant l’esbós.
Al sortir de nou a la plaça no pots evitar pensar que us estaven ocultant una mica el tema del que parlaven i penses que la criatura del dibuix et resulta una mica familiar... però no saps perquè. Només has pogut veure la paraula “etèria Acor” escrita al marge de la pàgina.
Potser a internet hi trobaràs alguna cosa al respecte, et dius a tu mateixa mentre travesseu l’immens portal de l’entrada de la plaça i seguiu caminant carrer avall...
Aneu a un dels bars del carrer principal i compreu un entrepà cadascú i un refresc.
- Sabíeu que en aquest monestir hi ha reis enterrats? Va ser un dels més importants en el seu temps... - us explica l’Àlex, que sembla que no només sap coses de la pedra seca.
Us acabeu els entrepans asseguts en un banc a l’ombra i quan acabeu torneu xino-xano cap a l’exposició.
Quan hi arribeu us trobeu que fa tot just 5 minuts que han tancat i que no tornen a obrir fins d’aquí a 3 hores...
Vaja.... que malament que us ho heu muntat! potser podeu buscar un lloc fresc a l’espai del monestir i esperar-vos allà, perquè ara mateix al sol no s’hi pot estar, quina calor! Mentre penses que bé que estaries al sofà de l’àvia amb el ventilador a la cara.
Quan arribeu a la barraca esteu ben xops! A l’entrada hi ha un petit cartell on podeu llegir “Barraca de cal Grauet”... és un conjunt de construccions, però entreu a la que us queda més a prop.
- Creieu que hi haurà goteres? - comentes mirant amb desconfiança les parets.
- I ara! Estem fent el mateix que han estat fent els pagesos i pastors durant anys! Fer servir les barraques com a refugi quan feia mal temps! I aquesta barraca sembla en bon estat.
Busqueu algun lloc per seure i esperar mentre escampa la pluja. El Lleó treu una poma i una bossa amb fruits secs d’una butxaca de la motxilla i us n’ofereix. Mastegueu en silenci una estona fins que l’Àlex comença:
- Escolta, Lleó... què és això que ens has dit abans... com era la paraula... eterna? Esteria? Ernestia? Arteria?
- Etèria! - el Lleó riu amb ganes mentre busca la pàgina del quadern (que ha pogut guardar a temps a la motxilla i quasi no s’ha mullat).
- Són uns ésser fantàstics que habiten alguns espais, en protegeixen el secrets i guarden tot allò que hi viu - segueix el Lleó.
Tu penses que potser us està prenent el pèl i mires a l’Àlex que ha obert uns ulls com unes taronges. Mires a fora i t’adones que ha parat de ploure...
- Segur que sí! - exclames convençuda
- Mmmm, no ho sé. Justament em van contactar a través de les xarxes per demanar-me els esbossos de l’etèria... la criatura que heu vist abans... i no se m’apareix gaire sovint. I, quan ho fa, no m’acompanya massa estona...
- Qui va demanar-te els dibuixos? - pregunta l’Àlex.
- Doncs una associació que es diu ARREL. Són...són un grup de persones que busquen, cataloguen i protegeixen aquests éssers. Creuen que allà on habiten, l’entorn i el patrimoni està en equilibri i volen cuidar-les... ja sé que sona una mica de bojos, però jo he notat... no sé, molta energia positiva quan l’etèria se m’ha aparegut - respon el Lleó mig avergonyit.
Us quedeu una estona en silenci, pensant cadascú en les vostres coses.
Llavors, el Lleó obre els ulls i es gira cap a la paret i els tres podeu veure com una petita llum va creixent, i just al mig hi apareix l’etèria que heu vist al quadern dels Lleó.
- Mireu! Ha parat de ploure! escolta Àlex, vols dir que no hauríem d’anar tirant cap a casa? A tu a quina hora t’esperaven per dinar?
- Doncs suposo que d’aquí a una horeta o així... potser sí que hauríem d’anar tirant... - et respon ella.
Si el Lleó es sorprèn amb la vostra excusa, no ho demostra. S’aixeca com vosaltres, s’espolsa els pantalons, que se li havien embrutat una mica amb la terra de dins la barraca i camina amb vosaltres cap a fora.....
El Lleó obre misteriosament la llibreta per la pàgina on hi té un esbós de la famosa etèria i us comença a explicar la història...
-Ara ja fa un parell d’anys que vinc per aquí sempre que en tinc l’oportunitat. No rigueu, però tinc com un sisè sentit, com una sensibilitat especial que em fa captar coses que la majoria de gent no capten. De vegades és com si entengués als éssers que m’envolten, o com si en captés la seva presència abans que ningú més els vegi...
L’Àlex i tu ni respireu, de fet, sembla que al vostre voltant tot s’ha quedat inusualment en silenci.
-La primera vegada que vaig venir a la Capona, de seguida vaig notar que hi havia alguna força ancestral per aquest camins i barraques... Va tardar una mica a tenir-me prou confiança, però un bon dia...
- He vist alguna cosa entre les plantes i m’hi he volgut acostar, i al posar el peu sobre el mur, una pedra se n’ha desprès i he caigut!
L’Àlex et mira seriosa, fent que no amb el cap.
- No saps que pots fer malbé els marges quan t’hi emparres?! Haguessis hagut d’anar amb més de compte!
T’acaba d’examinar el turmell i s’aixeca.
- No tens res trencat...vigila que no se t’infli. Posa’t-hi una mica de gel quan arribis a casa...
Estàs una mica molesta quan t’aixeques per anar a buscar la bicicleta. No ha estat culpa teva! Ha estat un accident!
Però l’Àlex ja ha recollit la farmaciola i ha seguit el seu camí, murmurant un adéu ràpid.
Tornes caminant coixa cap a l’aparcament, sembla que no ha estat una bona idea això d’aquesta excursió! Tenies moltes ganes de fer-la però ara mateix, només vols arribar a casa i seure tranquil·la al sofà de l’àvia.
No t’adones que, darrere teu, unes mates de llentiscle es mouen una mica, i un petit ésser de llum, observa murri com t’allunyes...
... doncs un bon dia estava dibuixant les arneres que hi ha prop d’aquí, quan vaig veure una llumeta que en sortia. Quan vaig fixar-m’hi més, vaig descobrir que era un petit ésser qui emetia aquesta llum.
- No va dir res? Què vas fer tu? Què va fer ell?! - l’Àlex no se’n pot estar...
- Doncs va quedar-se quiet, sobre el marge, mirant cap on jo estava. Semblava un d’aquests personatges que surten a les pelis del Miyazaki, sabeu? Petits i poderosos. Però d’alguna manera vaig entendre qui era i què hi feia allà. Bé, què hi fa encara aquí. Crec que d’alguna manera ajuda a mantenir l’equilibri del seu entorn i a protegir-lo de les amenaces. Però semblava dèbil, no sé com explicar-ho...
- Acor! Espera! - xiuxiueja el Lleó, mentre busca dins la motxilla algun estri per dibuixar i un tros de paper que no estigui mullat...
Vosaltres dues us heu quedat encantades mirant aquest petit ésser que sembla somriure-us des de la paret.
- Com...com li has dit? - demano al Lleó que ja està gargotejant línies en un bloc més petit que duia i que està sorprenentment sec
- Acor. Vaig batejar-lo jo. És roca a l’inrevés. I sembla que li agrada - diu tot concentrat el Lleó.
L’Àlex i tu gaudiu d’aquest moment conscients que és únic i sense estar segures de si esteu somiant o no. L’Acor, al cap d’uns minuts fa una tombarella i desapareix emportant-se la llum amb ella.
En aquest precís moment un raig de sol entra a la barraca i us adoneu que ja ha parat de ploure.
Que fort tot plegat...
Seguiu encara una estona més dins la barraca, amb el Lleó explicant la seva història, de com va conèixer l’etèria, la seva missió i després va descobrir que no era única al món, que n’hi ha moltes més, en altres llocs, amb altres formes i que un grup de persones es dediquen a recollir informació sobre elles, a buscar-les protegir-les. I que la seva salut va molt lligada a l’estat en el que es troba l’espai que habiten.
Sembla increïble, però no dubteu en cap moment que sigui cert tot el que us diu.
De fet, esteu tant enganxades al que us explica que no us adoneu que el temps passa i quan sona el mòbil de l’Àlex i és la seva mare, preguntant-li on coi s’ha ficat, que no ve a dinar, us aixequeu els tres d’un vot i desfeu el camí fet tant ràpid com podeu. A l’aparcament us acomiadeu del Lleó amb una abraçada i la promesa de tornar-vos a trobar ben aviat!
Seguiu encara un tros del camí els tres junts, parlant de coses sense importància, fins que arribeu a una bifurcació, on ell s’atura...
- Que guai que ens haguem trobat! Sempre està bé conèixer gent que els agraden les mateixes coses que a mi, no és gaire... eh... comú.
Vosaltres somrieu i li dieu que sí, que ha estat molt bé. I marxeu cadascú per la vostra banda. No pots evitar sentir-te una mica culpable...no et treus del cap la idea que sembla bona persona i no pas un mentider.
Quan arribis a casa miraràs a l’ordinador del teu cosí a veure si hi trobes alguna cosa a internet sobre aquestes famoses etèries...
Busques una pedra on puguis asseure’t a prop d’ell i així poder veure com treballa.
T’hi instal·les i, en aquest moment, un raig de sol et toca la cara i et fa tancar els ulls mentre se t’escapa un sospir. El turmell encara et fa una mica de mal, però estàs tan a gust que ni te’n recordes. Sents el brunzit dels insectes i un gos que borda lluny. El so del llapis del Lleó té un efecte sedant i et quedes amb els ulls clucs. D’aquí una estona hauràs de refer el camí per recollir la bicicleta i tornar a casa, però ara mateix et sents absolutament en pau.
Està dibuixant la construcció que té davant....és circular i baixa. I està tapada. T’hi acostes i veus que té un parell d’obertures per on, si hi poses el nas, pots veure’n l’interior.
- Ostres! Hi ha arcades a dins i està ple d’aigua!!! I sembla molt profund!
Sents com el noi riu darrere teu i se t’acosta.
- -Ho sembla oi? Llença-hi una pedra, veuràs quina súper profunditat té! - diu amb un aire misteriós.
Busques una pedra i l’hi fas caure i et quedes amb un pam de nas quan descobreixes que no deu tenir, justament, més d’un pam de profunditat!
El noi es posa a riure i tu et molestes bastant.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara cookies per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.